19 d'abril

I succeí que aquell mateix dia, dos d'ells es dirigien cap a un poblet anomenat Emmaús, que distava uns seixanta estadis de Jerusalem. I enraonaven entre ells de totes aquestes coses que havien passat. I s'esdevingué que, mentre conversaven i discutien, se'ls atansà el mateix Jesús i caminava amb ells; però els seus ulls estaven impedits perquè no el reconeguessin. I els digué: «Què són aquestes converses que teniu entre vosaltres mentre aneu caminant?». I s'aturaren entristits. I responent un, de nom Cleofàs, li digué: «¿Ets tu l'únic foraster a Jerusalem que no has sabut les coses que s'hi han esdevingut aquests dies?». Ell els digué: «Quines?». I ells li digueren: «Les de Jesús el Natzarè, que fou un profeta poderós en obres i paraules davant de Déu i de tot el poble, i com els grans sacerdots i dirigents el portaren a la condemna a mort, i el crucificaren. I nosaltres esperàvem que ell seria el que hauria de redimir Israel, però avui és ja el tercer dia d'ençà que aquestes coses han succeït. També és cert que algunes dones d'entre nosaltres ens han esverat, les quals havien estat molt de matí al sepulcre, i no havent trobat el seu cos, vingueren dient que fins havien tingut una visió d'àngels, els quals diuen que viu. I alguns dels nostres anaren al sepulcre i ho trobaren així, tal com les dones havien dit. A ell, però, no el veieren».
I ell els digué: «Oh necis i lents de cor per creure en totes les coses que han dit els Profetes! ¿És que no convenia que el Crist patís aquestes coses i entrés en la seva glòria?». I començant per Moisès i tots els Profetes, els interpretava en totes les Escriptures les coses que es referien a ell. Arribaren a prop del poblet on anaven i ell feu com si continués més enllà. Però ells el pressionaren, tot dient: «Queda't amb nosaltres, que es fa vespre, i el dia ja va decaient». I entrà per quedar-se amb ells. I s'esdevingué que, mentre es trobava amb ells a la taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell se'ls feu invisible. I es digueren l'un a l'altre: «Oi que el nostre cor se'ns abrusava, mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?». I alçant-se de seguida, se'n tornaren a Jerusalem i trobaren reunits els Onze i els qui eren amb ells, que deien: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó». I ells referiren les coses que havien succeït en el camí, i com el conegueren en la fracció del pa».